Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Horta Oest

Horta Oest

L'Horta Oest és una comarca del País Valencià, amb capital a Torrent (encara que no és capital administrativa ni històrica). Antigament la comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb el Camp de Túria i l'Horta Nord, a l'est amb la ciutat de València, al sud amb la Ribera Alta i a l'oest amb la Foia de Bunyol. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Oest és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén part de l'antiga comarca del Pla de Quart, i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Oest

Comarca Valenciana

Si bé el comarcalisme ha sigut una forma d'estructura territorial tradicional del País Valencià, les comarques actuals són modernes, fruit de l'intens debat (i fins i tot conflicte) emprès en la dècada dels anys 60 del segle XX (vegeu Comarcalització del País Valencià). L'estructura actual és aprovada pel Decret de 6 de juny de 1989 del Govern de la Generalitat Valenciana, en què s'hi establien tres categories de Demarcacions Territorials Homologades. Així, la 1a categoria de DTH es tracta d'un municipi, la 2a de comarques, i la 3a de províncies. Cal dir que aquest decret no esmenta la definició de "comarca", ni tampoc atorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, i ho deixa a la llibertat de decisió dels municipis que vulguen compartir competències creant Mancomunitats, podent superar les delimitacions comarcals, però no les delimitacions provincials.

Articles relacionats


- Comarcalització del País Valencià, on es poden conèixer les comarques històriques, així com d'altres delimitacions proposades.
- Regions de les Comarques del Nord, de l'Interior, del Xúquer, Centrals, i del Sud.
- Províncies d'Alacant, de Castelló, i de València. Categoria: Comarques del País Valencià

Torrent


- Geografia: municipi del Baix Empordà. Vegeu: Torrent (Baix Empordà).
- Geografia: municipi de l'Horta Oest. Vegeu: Torrent (Horta Oest).

Horta Nord

L'Horta Nord comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Puçol (encara que no és capital administrativa ni històrica). Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb el Camp de Morvedre, a l'est amb la Mar Mediterrània, al sud amb la ciutat de València i a l'oest amb el Camp de Túria. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Nord Oest és de creació moderna, a l'any 1989, i formava part de la històrica Horta de València. Aquestes comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Nord

Horta Sud

L'Horta Sud és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Silla (encara que no n'és capital administrativa ni històrica). Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb l'Horta Oest, al nord i a l'est amb la ciutat de València i l'Albufera, al sud amb la Ribera Baixa i la Ribera Alta. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Sud és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén part de l'antiga comarca de la Ribera Baixa, i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Sud

València

:Aquesta pàgina és sobre la ciutat, si voleu informació sobre el concepte químic aneu a València (química). :El terme València també s'utilitza sovint per a designar tot el País Valencià. La ciutat de València és la capital (popularment, cap i casal) del País Valencià, de la comarca de l'Horta, i de la província del mateix nom. Està situada a la costa mediterrània, i té un dels ports més importants de la península ibèrica. Compta amb 785.732 habitants, segons el padró de l'INE del 2004. L'àrea metropolitana de València és més coneguda com L'Horta de València i té més de 1.400.000 habitants pel que ocupa el 4º lloc al conjunt de l'Estat Espanyol.

Localització Geogràfica i Clima

La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, sobre una planura a la vora del riu Túria, envoltada de xicotetes muntanyes que rarament sobrepassen els 100 metres d'altitud. L'única serra d'importància prop de la ciutat és la Serra Calderona, a uns 30 km. Nordoest de la ciutat. La ciutat antiga a la vora del riu, a més d'un quilòmetre de la mar, on antigament estava el Grau de València, anomenat també Vilanova de València, i ara un barri més de la ciutat conegut com a Poblats Marítims. Al Sud de la ciutat València es troba el paratge de l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça al costat de la mar, que es nodreix de nombrosos aquífers i que hui en dia és un parc nacional. València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17ºC. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol baixar dels 10ºC. Les precipitacions són discretes i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor i un altre a l’acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Història

primavera]] La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sobre un antic assentament iber, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van encunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir. L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III va començar una nova època de Decadència, com a la resta de Imperi Romà. Amb la caiguda, la ciutat va ser ocupada pels Visigots i va formar part de diversos regnes peninsulars. Visigots.]] A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà. A la caiguda del Califat de Còrdova, València va esdevenir la capital de la taifa del mateix nom, i així es va mantenir fins a l'any 1094, que la va conquerir el Cid i per tant va passar a domini castellà. Poc després de la seua mort, els almoràvits van recuperar la ciutat al 1102. En 1171, Valencia va passar a ser de dominació almohade. L'arribada a la Ciutat de València del rei Aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià. Després de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, la ciutat va desenvolupar-se considerablement. Al segle XV, la ciutat va tindre una època de desenvolupament econòmic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet. València arribà a ser una de les ciutats més importants del Mediterrani. La primera impremta de la Península es va construir a València. La primera Bíblia impresa en un idioma romanç, el valencià, s'imprimí a València vora l'any 1478, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Al 1502 es fundà la Universitat de València, a partir de l'Estudi General. Els banquers valencians prestaren diners a la Reina "Isabel de Castilla" per al viatge de Cristòfor Colom al 1492. No obstant açò, a causa de les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, l'esplendor de València començà minvar-se cap al segle XVI amb el despoblament causat per la primera expulsió dels moriscos pels Reis Catòlics, els quals eren la majoria de la població. Les tensions amb els reis castellans anaren creixent, arribant al punt més àlgid amb la Revolta de les Germanies (1519–1522), la segona expulsió dels moriscos del 1609, que va reduir significativament la seua població i, per últim, la Guerra de la Successió del 1702 al 1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar Felip V d'Espanya els Furs de València. La decadència de la ciutat durà fins mitjans del segle XIX, quan una dèbil burgesia va impulsar lleugerament el desenvolupament de la ciutat, i també una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia, el valencià. Un dels polítics de principis del segle XX i que feren arrelar el republicanisme a la ciutat va ser Vicent Blasco i Ibáñez, que universalment és més conegut com a un dels novel·listes valencians més importants, encara que en llengua castellana. Potser degut a esta tradició republicana, València es va alinear immediatament amb el bandol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que començà el 1936. Fins i tot, la capital d'Espanya va estar traslladada a València durant els últims meseos de la guerra. Una vegada més, terminada la guerra en el bandol perdedor, València patí més greument que altres ciutats espanyoles la postguerra. Durant la dictadura de Franco, parlar o escriure el valencià va estar prohibit, fins i tot arribant a colpejar a la gent si es parlava en llocs públics, o arribant a penes criminals. El 1957 el riu Túria es desbordà, fet que es coneix amb el nom de la "Gran Riuà", causant la mort de molts valencians. Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit. El riu vell (o vell llit del Túria) es va deixar abandonat durant molts anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es va descartar. Amb l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol, València es va constituir com la capital de la Comunitat Valenciana establida el 1982 amb certa autonomia i seu de la Generalitat Valenciana i tots els òrgans de govern de la Comunitat. Durant els primers 25 anys de democràcia, València ha canviat significativament, destacant com obres emblemàtiques el jardí del Túria (ajardinament del vell llit del Túria) i la nova Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava. : Per a més informació sobre la història de la ciutat, consulteu Història de València

Població

Història de València La ciutat de València compta al 2003 amb un total de 782.846 habitants, segons l'Ajuntament, i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que aconseguix el milió i mig. Representa el 18% de la població del País Valencià. Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys 1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que van ser el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En els últims anys les forts corrents migratòries exteriors estan provocant de nou una dinàmica demogràfica positiva. El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de major edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jovençà, amb un 25% dels seus efectius en la generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribució de la població de València per districtes i barris (2003).

2003 Inclou les pedanies, com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud.
- Ciutat Vella, 25.051 habitants.
- :La Seu 2.637, La Xerea 3.931, El Carme 5.836, El Pilar 3.804, Mercat 3.239, Sant Francesc 5.604.
- Eixample, 45.110 habitants.
- :Russafa 25.428, El Pla del Remei 7.262, Gran Via 12.420.
- Extramurs, 50.385 habitants.
- :El Botànic 6.272, La Roqueta 4.631, La Petxina 15.628, Arrancapins 23.854.
- Campanar, 31.244 habitants.
- :Campanar 12.719, Les Tendetes 5.697, El Calvari 5.157, Sant Pau 7.671.
- Saïdia, 49.951 habitants.
- :Marxalenes 11.651, Morvedre 10.663, Trinitat 8.577, Tormos 8.805, Sant Antoni 10.255.
- Pla del Real, 31.573 habitants.
- : Exposició 7.190, Mestalla 14.646, Jaume Roig 7.052, Ciutat Universitària 2.685.
- Olivereta, 49.271 habitants.
- : Nou Moles 26.643, Soternes 4.973, Tres Forques 9.001, La Fontsanta 3.629, La Llum 5.025.
- Patraix, 59.181 habitants.
- : Patraix 25.669, Sant Isidre 9.914, Vara de Quart 11.685, Safranar 8.647, Favara 3.266.
- Jesús, 51.787 habitants.
- : Raiosa 14.823, Hort de Senabre 17.621, Creu Coberta 6.510, Sant Marcel·lí 10.149, Camí Real 2.684.
- Quatre Carreres, 73.774 habitants.
- : Montolivet 19.902, En Corts 11.677, Malilla 22.499, Fonteta Sant Lluís 3.087, Na Rovella 9.243, La Punta 2.356, Ciutat de les Arts i les Ciències 5.010.
- Poblats Marítims de València, 58.527 habitants.
- : El Grau 9.090, Cabanyal-Canyamelar 20.793, Malva-rossa 14.007, Betero 8.341, Natzaret 6.296.
- Camins al Grau, 58.209 habitants.
- : Aiora 24.749, Albors 9.361, Creu del Grau 14.601, Camí Fondo 4.231, Penya-roja 5.267.
- Algirós, 41.919 habitants.
- : Illa perduda 9.569, Ciutat Jardí 14.237, Amistat 8.025, Bega Baixa 6.313, La Carrasca 3.775.
- Benimaclet, 31.410 habitants.
- : Benimaclet 25.419, Camí de Vera 5.991.
- Rascanya, 46.465 habitants.
- : Els Orriols 16.508, Torrefiel 25.227, Sant Llorenç 4.730.
- Benicalap, 40.613 habitants.
- : Benicalap 34.346, Ciutat Fallera 6.267.
- Pobles del Nord, 5.692 habitants.
- : Benifaraig 965, Poble Nou 1.003, Carpesa 1.283, Cases de Bàrcena 420, Mauella 58, Massarojos 1.206, Borbotó 757.
- Pobles de l'Oest, 12.767 habitants.
- : Benimàmet 12.230, Beniferri 537.
- Pobles del Sud, 19.917 habitants. :
- Forn d'Alcedo 1.355, Castellar-Oliveral 6.945, Pinedo 2.520, Saler 1.435, Palmar 835, Perellonet 1.553, La Torre 4.933, Faitanar 341. TOTAL València ciutat: 782.846 habitants.

Activitats Econòmiques

Pobles del Sud La ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de serveis la influència de la qual està molt mes enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment la població ocupada en el sector serveis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerç detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals. No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per xicotetes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció. La Economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que és veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehícles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques és reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com la Fira de València, el Port Autònom, la Borsa, el Palau de Congressos o les seues Universitats. València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenrotllament: l'IVAM, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciències]] aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci. D'altra banda les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, ocupant un total de 3.973 has., ocupades en la seua major part per cultius hortícoles.

Festes, Tradicions i Gastronomia

Palau de la Música València és famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de març, en honor al seu patró, Sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes de Sant Vicent Màrtir, també patró de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià. En aquesta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants. Una altra festivitat gran en la ciutat és el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. A banda d'una processó cívica, eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donís o, més popularment, la "Mocaorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i de vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats. Altres festes populars són la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres. Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats més coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originària de la zona de l'Albufera de València, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originària de l'Horta Nord.

Galeria

Image:Paella callejera.jpg|Una paella Image:Ciutat de les Arts i les Ciències - L'Umbracle.jpg|L'Umbracle Image:Falla egipcia plorant.jpg|Una falla

Enllaços Externs


- [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís. Categoria:Comarca de ValènciaCategoria:Ciutats ja:バレンシア (スペイン)

Horta Nord

L'Horta Nord comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Puçol (encara que no és capital administrativa ni històrica). Antigament la Comarca de l'Horta de València incloïa les actuals comarques de l'Horta Nord, l'Horta Oest, l'Horta Sud i la ciutat de València. Degut al creixement de totes estes comarques es va dividir en les quatre comarques actuals. Limita al nord amb el Camp de Morvedre, a l'est amb la Mar Mediterrània, al sud amb la ciutat de València i a l'oest amb el Camp de Túria. Els municipis d'aquesta comarca són:

Delimitacions històriques

La comarca de l'Horta Nord Oest és de creació moderna, a l'any 1989, i formava part de la històrica Horta de València. Aquestes comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Horta Nord

Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca del País Valencià amb capital a Alzira. Limita al nord amb la Foia de Bunyol i l'Horta Oest i l'Horta Sud. A l'est amb Ribera Baixa, al sud amb la Costera i a l'est amb la Canal de Navarrés. Els municipis d'aquesta comarca són:

La comarca històrica

L'actual comarca de la Ribera Alta comprén la subcomarca històrica de la Vall dels Alcalans i els municipis de Tous i Castelló de la Ribera, els quals no formaven part d'una històrica comarca de la Ribera Alta que sí hi formaven Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), i Estubeny (Costera). Aquesta comarca històrica apareix al mapa de d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Ribera Alta Categoria:Comarques històriques del País Valencià

Comarcalització del País Valencià

Per a obtindre informació sobre les actuals comarques valencianes vegeu Comarques del País Valencià Comarques del País Valencià L'organització territorial del País Valencià s'estructura tradicionalment en unes demarcacions anomenades comarques. No obstant açò, no va ser fins al començament de la dècada dels 60 del segle XX quan comencen a proliferar descripcions concretes de delimitacions comarcals, la majoria dels quals les superditaven als límits provincials d'Espanya establerts en 1851, i hi obviaven els criteris històrics i lingüístics. Enmig de les nombroses propostes hi destacaren especialment dues: la proposta de V.M. Rosselló, del 1964, i la de Joan Soler i Riber, del mateix any, que a més de tenir en compte els criteris lingüístics, fou gairebé l'únic que obviava les províncies i hi establia quatre regions valencianes naturals (Nord, Interior, Central, i Sud). Joan Soler i Riber Durant la crispada transició autonomista valenciana als principis de la dècada dels 80 les propostes comarcals fòren utilitzades com a objecte d'enfrontament, juntament amb el nom de la llengua, i els símbols nacionals. Aquesta disputa s'originà quan l'associació Lo Rat Penat publica a l'any 1971, la proposta de comarcalització inèdita i més antiga d'ençà, la d'Emili Beüt i Belenguer a l'any 1933 en Geografia elmental del Regne de València. Aquesta proposta antiga va ser utilitzada pel blaverisme de manera contraposada a la de Joan Soler i Riber, titllant la seua proposta de ser pancatalanista perquè superava els límits provincials espanyols, i consideraven que n'establia uns altres en un suposat marc polític dels Països Catalans, crítica davant la qual s'hi adherien els partits de centre-dreta o dreta (UCD, AP) i, si bé amb molta menys virulència, també alguns d'esquerra d'àmbit estatal (PSOE). Cal dir que el projecte d'Emili Beüt probablement es realitzà com una divisió administrativa en vistes de l'avant-projecte d'una comunitat autònoma valenciana en la II República Espanyola, amb el nom oficial de País Valencià. L'esclat de Guerra Civil Espanyola en 1936 truncà el projecte autonomista valencià, causa probable de que la divisió d'Emili Beüt no es coneguera fins l'any 1971.

1971 Finalment, no va ser fins a l'any 1989 quan la Generalitat Valenciana, en mans del PSOE, signà un decret el 6 de juny on establien unes Demarcacions Territorials Homologades (DTH) de tres graus, en què ni tan sols s'esmenta la paraula comarca, tot i que les DTH de 2n grau coincidien en unes comarques resultants d'una barreja de les propostes de Rosselló i de Soler, superditant-les als límits provincials espanyols, i obviant els criteris lingüístics, sobretot al Sud del País Valencià. Cal dir, però, que la immensa majoria de les comarques actuals són el resultat de l'agregació de diverses comarques antigues descrites per Emili Beüt, així, per exemple, a l'Alacantí s'hi troben l'Horta d'Alacant i la Foia de Xixona, o l'Alcoià s'hi troben la part oriental de la Serrania d'Alcoi i la Foia de Castalla, etc. Per últim, a diferència de Catalunya, les comarques no tenen entitats administratives com ara els Consells Comarcals catalans, sinò que les competències compartides per diversos municipis s'articulen mitjançant una Mancomunitat, podent-hi superar les delimitacions comarcals actuals, però no les provincials. Per açò, en algunes comarques actuals s'han constituït Mancomunitats formades per la totalitat dels seus municipis, com és el cas de la Mancomunitat de La Safor, o la Mancomunitat del Racó, i en altres se'n troben més d'una, com és el cas de l'Alacantí, on s'hi troben la Mancomunitat de l'Alacantí (amb els municipis de l'antiga Horta d'Alacant), i la Mancomunitat de la Bonaigua (amb els municipis de l'antiga Foia de Xixona). Categoria:Comarques del País Valencià

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

Pla de Quart

El Pla de Quart és una històrica comarca del País Valencià que actualment es troba dividida entre les actuals comarques del Camp de Túria i l'Horta Oest. Hi formaven part els municipis actuals d'Alaquàs, Aldaia, Manises, Quart de Poblet, Torrent (a l'Horta Oest), i Riba-roja de Túria, i Vilamarxant (al Camp de Túria). Apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Categoria:Comarques històriques del País Valencià Categoria:Camp de Túria Categoria:Horta Oest

Emili Beüt i Belenguer

Emili Beüt i Belenguer València (1902-1993) Escriptor i president de Lo Rat Penat

Activitat cultural


- Abans de la guerra civil col:laborà amb l'Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana i elaborà un projecte de comarcalització del País Valencià, tasca segurament facilitada pel gran coneixement que tenia del país donat que era un destacat excursionista.
- Després de la guerra i durant el franquisme, va publicar obres literàries a l' Editorial Torre fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert . Col•laborà en les revistes mensuals Sicània i València cultural i va ser membre dela Fundació Gaietà Huguet que concedeix anualment un premi sobre un treball lingüístic en llengua catalana. Publicà, entre altres, els llibres Camins d'argent (1950-57), i l’antologia Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors(1966).

Actuació com a president de Lo Rat Penat

El 27 de novembre de 1972 , va ser nomenat president d’aquesta entitat cultural, 2 anys despres va ser ratificat en el càrrec reglamentàriament i quatre anys després , en retirar-se la candidatura oposada als seus plantejaments, de Xavier Casp, Beüt va ser ratificat. Durant la presidència d'Emili Beüt, van prendre el control de Lo Rat Penat moviments socials contraris al manteniment de la unitat lingüística que feia tradicionalment des de la seva fundació aquesta entitat i això forçà a diverses personalitats culturals valencianistes com Sanchis Guarner a abandonar l’institució. Emili Beüt rebè moltes crítiques que l’acusaven de catalanista i presentà la dimissió el 6 de novembre de 1978 però va rectificar en veure que la situació comprometia la vida de Lo Rat Penat. Finalment el 9 de gener de 1980 els membres d’aquesta societat van presentar contra ell i altres membres de la Junta, un vot de censura que va prosperar i Emili Beüt va ser substituït per Xavier Casp. Categoria:Escriptors valencians Categoria:Escriptors en català

Categoria:Horta Oest

Categoria:Comarques del País Valencià

Malabathrum

Malabathrum, also known as Malobathrum or Malabar leaf, is the name used in classical and medieval texts for the leaf of the plant Cinnamomum tamala (sometimes given as Cinnamomum tejpata). In ancient Greece and Rome, the leaves were used to prepare a fragrant oil, called Oleum Malabathri, and were therefore valuable. The leaves are mentioned in the 1st century Greek text Periplus Maris Erytraei as one of the major exports of the Tamil kingdoms of southern India. The name is also used in mediaeval texts to describe the dried leaves of a number of trees of the genus Cinnamomum, which were thought to have medicinal properties. The leaves, known as tejpat, tej pat, or tejpata in Hindi, are used extensively in the cuisines of India (particularly in the Moghul cuisine of North India), where they are sometimes erroneously labeled as "Indian bay leaves". The bark is also sometimes used for cooking, although it is regarded as inferior to true cinnamon or cassia. "Malabar" is the name of a region on the west coast of southern India that forms the northern portion of the present-day state of Kerala. The word "Mala" or "Malaya" means "Mountain" in the Tamil and Malayalam languages, as also in Sanskrit. The word "Malabathrum" is also thought to have been derived from the Sanskrit तमालपत्त्रम् tamālapattram, literally meaning "dark-tree leaves".

External link


- [http://www.uni-graz.at/~katzer/engl/Cinn_tam.html Indian bay-leaf page from Gernot Katzer's Spice Pages] Category:Laurales Category:Herbal & fungal drugs/medicines

pozycjonowanie stron mieszne gry ruletka zawory metalowe online casinos










































:: RELATED NEWS ::
Łęczak
Łęczak
Systematyka
Typ:strunowce
Podtyp:
Stosunek prawny
Stosunek prawny - regulowany normami prawnymi stosunek społeczny (zależność społeczna) miedzy co najmniej dwoma podmiotami prawa. Wyróżnia się odmiany stosunków prawnych regulowane przez poszczególne gałęzie prawa: stosunek cywilnoprawny, stosunek administracyjnoprawny, broni białej przeznaczonej do zadawania ciosów lub cięć miażdżonych. Zazwyczaj ma postać metalowego żeleźca lub głowicy na drewnianym trzonie lub krótkim drzewcu. Wyróżnia się dwa rodzaje broni obuchowej:
- broń obuchowa miażdżąca, np. pałka, maczuga, wekiera, buława, buz
Ciężar cząsteczkowy
Masa molowa nazywana często masą cząsteczkową to masa jednego mola:
- cząsteczek związku (np. O2, H2O) lub pierwiastka chemicznego (O, H, He, Ne, Na),
- formalnych jednostek danego związku (np. NaCl o budowie jonowej a nie cząsteczkowej),
- innych atom danego pierwiastka chemicznego jest cięższy od 1/12 izotopu 12C, przy czym pod pojęciem 'reprezentatywnego atomu' rozumie się atom o średnim ciężarze wyliczony proporcjonalnie ze wszystkich stabilnych izotopów danego pierwiastka, ze względu na ich rozpowszechnienie na Ziemi. Zobac
PWS-6
PWS-6 – polski samolot towarzyszący. Opracowany i zbudowany w 1930 roku w Podlaskiej Wytwórni Samolotów w Białej Podlaskiej.

Historia

Pod koniec 1929 roku inżynierowie Aleksander Grzędzielski i August Bobek-Zdaniewski z Podlaskiej Wytwórni Samolotów r
Grabów nad Prosną
Grabów nad Prosną (także Grabów) to miasto w powiecie ostrzeszowskim, w województwie wielkopolskim. Liczy około 2 tysięcy mieszkańców.

Położenie

Grabów leży w Kotlinie Grabowskiej, na wschodnim skraju Wzgórz Ostrzeszowskich - części Wału Trzebnickiego, nad rzeką Prosną. Znajduje się odległości około 15 km od
Święta Sybiliana Biscossi
Sybiliana Biscossi (1287-1367) - święta Kościoła katolickiego. Bardzo wcześnie została sierotą, w wieku 12 lat straciła wzrok; wtedy też została przygarnięta przez tercjarki dominikańskie. Umartwiała się w jedzeniu i piciu, by nie narażać zakonnic na wydatki. Podczas jednej z modlitw
Polskie Towarzystwo Technologii i Mediów Edukacyjnych
Polskie Towarzystwo Technologii i Mediów Edukacyjnych - powstało w 1996 roku. Jego głównym celem jest gromadzenie i upowszechnianie wiedzy edukacyjnej, zwłaszcza z zakresu najnowszych technologii i mediów edukacyjnych; inspirowanie i prowadzenie badań naukowych oraz kształcenie i doradztwo w dziedzinie technologii kształcenia i pedagogiki medialnej. Towarzystwo jest organizatorem Międzynarodowych Konferencji Naukowych "
PTTiME
Polskie Towarzystwo Technologii i Mediów Edukacyjnych - powstało w 1996 roku. Jego głównym celem jest gromadzenie i upowszechnianie wiedzy edukacyjnej, zwłaszcza z zakresu najnowszych technologii i mediów edukacyjnych; inspirowanie i prowadzenie badań naukowych oraz kształcenie i doradztwo w dziedzinie technologii kształcenia i pedagogiki medialnej. Towarzystwo jest organizatorem Międzynarodowych Konferencji Naukowych "
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org